Amparo Moreno Sardà

Sóc el que sóc i com sóc perquè fa més de sis dècades vaig nàixer a Calamocha (Terol), vaig aprendre a parlar a La Carolina (Jaén), a desxifrar les lletres, els  números, les notes i els compassos musicals a Ejea de los Caballeros (Saragossa), a fer-me preguntes i cercar respostes a Tortosa (Tarragona), i a assaborir la vida els estius a Albarracín (Terol). Per ser dona, també vaig aprendre a cuinar, a cosir, descosir, tallar i confeccionar peces amb paciència i atenció.

Vaig estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Saragossa (1964-1967), a la de València em vaig llicenciar en Geografia i Història (1969), em vaig doctorar a la de Barcelona (1984), y em vaig graduar en Periodisme a l'Escola Oficial situada a les Rambles (1973).

Vaig començar la meva vida professional com a professora de Geografia, Història, Llatí, Grec, en centres d'ensenyament secundari. Al 1971 vaig deixar la docència pel periodisme en la premsa de Barcelona i vaig compartir il·lusions amb el Grupo de Periodistas Demócratas i el Movimiento Feminista. Però al 1978 ho tingué que deixar. Vaig tornar a les aules, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Y les meves reflexions sobre el paper que tenen, haurien i podrien tenir els mitjans de comunicació en una democràcia em forçaren a alliberar els meus pensaments de les formes androcèntriques asfixiants per a poder teixir altres lògiques, en les que ens puguem reconèixer dones i homes de diferents edats, procedències i condicions socials que volem construir una convivència més justa, plural, en xarxa i de forma cooperativa.

La complicitat de Julián, de la meva filla Núria, del meu fill Jofre, del meu nét Aicard, de la meva néta Sara... i de moltes altres i bones companyies, m'han ajudat a sobreviure als rigors de les confrontacions professionals i a les tensions dels compromisos polítics feministes als que no renuncio.

Que Internet ens serveixi per a compartir la memòria de reflexions, aspiracions i somnis.