Des de que em vaig llicenciar en Filosofía i Lletres a la Universitat de València (1969, especialitat Geografia i Història), he dedicat la gran part de la meva vida professional a l'activitat docent. Primer (1969-1971) en ensenyament secundari i a partir de 1974 a la Universitat, com a professora de la Facultat de Ciències de la Comunicación de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'escassa formació pedagògica que reberem a la Universitat (Curs d'Aptitut Pedagògica, 1968-69) m'ha impulsat a una constant preocupació per la innovació docent, que he fonamentat en la crítica al pensament acadèmic androcèntric, de la que se'n deriven els paradigmes que permeten formular noves explicacions no-androcèntriques, en consonància amb les possibilitats que ofereix avui Internet i amb els requeriments del EEES.