Amparo Moreno Sardà

Tradicionalment, l'explicació de la història s'ha fet amb un enfocament que ha dirigit l'atenció de forma preferent i quasi exclusiva als homes adults que han ocupat llocs jeràrquics a les institucions des de les quals s'exerceix el poder: per això diem que ha adoptat una mirada Androcèntrica.[1]

Aquesta mirada androcèntrica també es posa de manifest en les obres que expliquen la història de Catalunya, que centren l'atenció en els personatges, les institucions i els espais de la seva capital, Barcelona, relacionats amb l'exercici del poder públic, polític, econòmic i cultural.

Aquesta atenció preferent envers els espais centrals és més uniforme del que de vegades sembla. Hi ha historiadors que seleccionen els personatges més estretament vinculats a les institucions públiques, i d'altres fan referència també a uns altres amb relacions menys directes o fins i tot d'enfrontament amb el poder. Però, en general, només es posen en relleu i es valoren com a superiors les actuacions que s'orienten a la incorporació als espais on s'exerceix el poder públic. I encara que en els últims anys la historiografia feminista ha cridat l'atenció sobre les actuacions domèstiques, poques vegades s'explica l'articulació entre el que succeeix als espais de la quotidianitat i els escenaris públics, com si fos quelcom sense transcendència per a la vida social. I si bé s'està desenvolupant una amplia recerca entorn de la història local, aquestes aportacions no aconsegueixen modificar la visió centralista, que defineix el que succeeix als centres de poder com a model de referència en relació amb el qual són valorades les actuacions socials.

La lectura de les obres d'història i el seu estudi enfocat a superar exàmens fomenta la interiorització d'aquests esquemes bàsics androcèntrics, que posteriorment es reforcen amb noves dades que s'organitzen dintre de la mateixa lògica i ens habituen, avui per avui, a una visió lineal i teleològica del passat predestinat a arribar a futurs sempre superiors.

La història de la comunicació no pot adoptar només aquesta visió centralista i unidireccional. L'abast dels mitjans de comunicació de masses i de les xarxes informatives, que comprenen nusos centrals i perifèrics, i que interrelacionen els espais públics amb els privats i amb d'altres marginals, ens obliga a ampliar aquest enfocament.

Per aquesta raó proposem adoptar un punt de vista situat fora del centre, encara que també caldrà prestar atenció a tot el que succeeixi al centre: enfocar cada localitat on viu cada estudiant, i les persones concretes que hi viuen, en els seus recorreguts quotidians, amb les seves relacions de comunicació privades i públiques, i relacionar-ho amb tot allò que es decideix als centres de poder. Adoptar, doncs, un punt de vista ampli, que podem definir com ex-cèntric: distanciat del centre i alhora molt atent a les articulacions entre centres i perifèries.

No es tracta pas de fer una història de les dones, o de la vida privada. o una història local. Tampoc no proposem fer una "història policèntrica", segons l'expressió de Josep Fontana, sinó adoptar una visió distanciada de qualsevol centre, que prengui en consideració les situacions perifèriques i marginals des de les quals es percep la pluralitat i la diversitat social. L'advertència d'Ucelay da Cal que sovint a la història local "s'intenta substituir la capitalitat barcelonina per una capitalitat alternativa" ens sembla molt pertinent.[2]

Aquest enfocament afavoreix que la nostra mirada sobre Catalunya no estigui reduïda a Barcelona, o a una part dels membres d'aquesta ciutat en unes activitats molt concretes realitzades en uns espais determinats. Volem moure els ulls per tot el territori de Catalunya i detenir-los en les diferents localitats i personatges que li donen vida. Ja podem explorar tot el mapa de les comunicacions de Catalunya, "fer clic" en el nom de qualsevol localitat on viu habitualment cada estudiant, fa una passejada per la Història de la comunicació vista des dels seus carrers, des dels habitatges, i navegar des de cada casa, pels carrers i les places d'una localitat a les d'altres, circular pels camins o pels ferrocarrils, els ports o els aeroports, els fils telegràfics i telefònics o les ones electròniques... en una mateixa època o a través del temps. Les tecnologies afavoreixen avui, i fins i tot exigeixen, adoptar aquesta visió plural i interactiva.

Explicaré, primerament, els paradigmes que ens poden ajudar a realitzar aquesta aproximació ex-cèntrica a la Història de la comunicació a Catalunya, i faré després una breu síntesi que es pot completar amb el cd-rom Xarxes de Comunicació a Catalunya, passat, present i futur.[3]

Tot seguit, exposaré la metodologia a seguir per poder elaborar aquesta explicació plural i interactiva. Es tracta d'una explicació que només s'elaborarà en la mesura que cada estudiant aporti el seu treball individual i participi en el debat i el treball col·lectiu.

Per tant, no trobareu aquí una versió de la Història de la comunicació a Catalunya definida i tancada, que la professora explica a classe i els estudiants reprodueixen per aprovar uns exàmens. Es tracta d'una proposta didàctica oberta a enriquir el coneixement de la Història de la comunicació a Catalunya amb la curiositat i les aportacions de cada estudiant, de cada persona que vulgui participar-hi. Una aproximació a la història de les diverses formes de comunicació que realitzarem des de Catalunya: des de les diferents localitats i les diverses situacions dels col·lectius que donen vida a Catalunya.

[1] Vegeu MORENO SARDA, A.: El Arquetipo viril, protagonista de la História. Ejercicios de lectura no-androcéntrica, LaSal, Edicions de les Dones, Barcelona, 1984, i La otra "Política" de Aristóteles. Cultura de masas y divulgación del Arquetipo Viril, Icaria, Barcelona. 1986.

[2] Vegeu FONTANA, UCELAY DA CAL i FRADERA: Reflexions metodològiques sobre la història local. Cercle d'Estudis Històrics i Socials, Girona. 1985.

[3] Càtedra d'Història de la Comunicació: Xarxes de Comunicació a Catalunya, passat,  present i futur. Servei de Publicacions de la UAB, Bellaterra, 1998.