2.1. El llegat històric

La transmissió diacrònica de la memòria col·lectiva es produeix, en primer lloc, mitjançant el que podem definir com el llegat històric, les restes materials que perviuen en l'ecosistema que cada membre de cada generació trobem quan naixem.

Tot allò que ens envolta des que abandonem l'úter matern i ens incorporem a l'úter social, l'espai geogràfic natural i tal com ha estat construït urbanísticament i arqui tectònicament (ciutats, edificis en ruïnes o en funcionament, vies i mitjans de comunicacions tècnics, etc.), junt amb els diversos objectes materials que utilitzem, constitueixen aquest llegat. I aquest conjunt de restes històriques, materials i simbòliques, ens indica les diferents possibilitats comunicatives o ens marca impediments: el lloc que ocupem a la societat d'acord amb el que li va correspondre a la família dins la qual va néixer, els espais per on podem o hem de circular, o per on no podem o no n'hauríem de circular, les distàncies o proximitats adequades o inadequades entre les diferents persones i grups segons la seva ubicació social, les relacions comunicatives obligades, possibles o prohibides, estan condicionades per com van construir l'ecosistema en forma d'escenari social dones i homes de les generacions que ens van precedir fa mil anys, o quatre-cents, o cent cinquanta, o noranta... o la generació immediatament anterior.

És cert que cada generació té la possibilitat d'enderrocar aquestes edificacions, aixecar nous edificis, organitzar-los amb nous objectes. traçar nous camins i itineraris, i que ho fa parcialment. També és cert que en fa o en pot fer un ús diferent d'aquell per al qual es van construir. Però una part més o menys important es conserva en forma de ruïnes, edificis, camins, carrers, places, monuments... que ens parlen d'uns avantpassats. I, en les nostres relacions amb aquests espais, aquests objectes i tot el que compon l'ecosistema dintre del qual vivim des que naixem, anem interioritzant les dades diverses i múltiples que ens proporcionen, i construïm així una memòria personal que ens re corda quin és el comportament pertinent o impertinent a les diferents situacions.

Els centres històrics de les nostres ciutats posen de manifest l'herència de les generacions més llunyanes, mentre que els eixamples del final del XIX, del començament del XX, dels anys seixanta o dels darrers anys, els camins i les carreteres, els ferrocarrils i els ports, les cabines telefòniques els mitjans de transport í d'informació més moderns, ens recorden les aportacions que han fet al nostre present generacions més properes en la construcció del passat i la construcció de l'ecosistema comunicatiu actual.

Aquestes restes materials i simbòliques, que s'han gravat a les nostres memòries personals a mesura que hem après a adaptar-nos al medi geogràfic i social dintre del qual vivim, fins a condicionar els nostres hàbits gestuals, els nostres ritmes i les paraules amb les quals els donem nom, ens recorden quelcom de fonamental, encara que sovint no hi pensem conscientment: que la seva construcció ha estat orientada pel  propòsit d'anar més i més enllà de l'espai i del temps. Com si sempre s'hagués obert el mandat bíblic de creixeu, multipliqueu-vos i domineu la Terra.

Prendre en consideració aquest propòsit ens permet comprendre - d'acord amb el segon paradigma - que existeixen certes relacions entre les transformacions que s'han produït a l'organització de la comunicació dintre del nostre col·lectiu, als nusos i a les xarxes socials, simbòliques i tecnològiques que articulen les relacions socials internes, i les formes de comunicar-nos amb el medi ambient i amb altres col

Així, el procés d'eixamplament o de reducció dels espais ocupats per les nostres ciutats, la seva transformació històrica de ciutadelles en ruïnes o en ciutats modernes, apareix com el fruit d'un procés paral·lel d'ampliació i de redefinició de les xarxes i dels nusos de comunicació que els interconnecten dintre de Catalunya, segons les relacions que els diferents grups de dones i d'homes que hi han viscut a les diferents èpoques han anat establint amb altres col·lectius que vivien més prop o més lluny d'aquestes terres i més enl1 dels mars.

Podem concloure, doncs, que els recorreguts que ens marquen els camins, tal com han estat traçats al llarg dels temps, així com els comportaments considerats adients o no als diferents espais o escenaris de la vida social, tenen a veure amb les normes que van definir i establir els nostres avantpassats i amb les possibilitats o impossibilitats comunicatives. En la mesura que aprenem a moure'ns, a anar d'un lloc a un altre, a relacionar-nos amb diferents persones en situacions diverses, reproduïm a la nostra manera els gestos, els recorreguts i les paraules amb els quals expressem els sentiments i els arguments segons els van elaborar altres dones i homes abans que nosaltres.

Actuacions gestuals i verbals, pròpies dels diferents personatges que representem als diferents llocs dels escenaris socials, constitueixen, doncs, els elements bàsics del llegat històric que ens parlen del que van fer els membres de les generacions anteriors i perduren avui condicionant les nostres relacions comunicatives. I aquestes actuacions són reproduïdes simbòlicament a les obres d'art i de literatura, als textos acadèmics, i també als mitjans de comunicació en forma d'informacions, pel·lícules, anuncis, documentals, etc., perquè les recordem i les reproduïm amb més o menys fidelitat i perquè les recordin i les reprodueixin dones i homes de les properes generacions.

Per tal de comprendre com ens afecta aquest llegat, cal estudiar, doncs, com s'han construït històricament aquest conjunt de pautes que governen avui les nostres relacions comunicatives.

Aquest és l'objectiu de l'estudi de la Història de la comunicació social que proposem.

Examinarem atentament les restes materials del llegat històric que perdura a les ciutats on vivim, per tal de comprendre com s'han transformat les relacions socials dintre d'aquests escenaris, i d'aquesta manera veurem, des de cada nus i conjuntament, com s'han construït les xarxes i les relacions comunicatives a Catalunya al llarg del temps.